La Goja, abreviació de Glòria, treballa en una granja de vaques i ovelles amb la seva sòcia, la Montse, i el seu treballador, en Lamine, un home negre separat amb un fill petit. Quan descobreix que s'ha quedat embarassada sense voler-ho, i sense preveure-ho, a la Goja li cau el món a sobre i decideix agafar-se espai i temps per prendre una decisió sobre el seu embaràs. Entre converses amb la seva mare, que és intrusiva i opina massa, la Montse, el noi que l'ha deixat embarassada i en Lamine, entre parts animals difícils, avortaments inesperats i dolorosos, la cura de vaques i ovelles i el dia a dia a la granja, la Goja haurà de rebuscar molt endins per trobar una resposta que no traeixi el seu compromís amb ella mateixa, i amb la vida que vol viure.

Juny del 1935. Un aviador italià de vint-i-tres anys, a qui diuen Mosquit perquè aterra en qualsevol lloc i és silenciós, arriba a l?Àfrica en missió secreta. Abans de descobrir quines tasques li encomanarà l?exèrcit ja s?adona que ha anat a parar a un territori màgic on l?esperen l?insòlit i la meravella. De seguida coneix un seguit de personatges tan característics i entranyables com ell: per començar, el capità Beba Mondio, savi i melancòlic, en Pappamondo, un papagai verd, groc i vermell que parla i té ulls de robí, i una esclava preciosa, la Tsahai. Sobre el rerefons de la tragèdia de brutalitat i sang i bombes que va representar la colonització italiana de l?Àfrica oriental, Giovanna Giordano desplega una faula commovedora en què les aventures de Giulio Giamò, el pilot «boig de vida, boig d?aire, boig de vent i de sol», el portaran a conèixer l?amistat i l?estranyament, l?amor i la mort. Un vol màgic és una novel·la plena de vitalitat i optimisme, de llum, un relat que ens reconcilia amb la vida sense renunciar a la intel·ligència ni a la qualitat literària. ?Ha trobat amb èxit la seva veu literària. Admiro el seu afany narratiu, les seves idees i la seva vessant poètica, que sovint és molt explícita", Antonio Tabucchi ?Explosiva. És hereva de la Magna Grècia, una gran escriptora que sap arribar als nostres vells cors?, Fernanda Pivano

L'ESPERADA SEGONA PART DE LA NOVEL·LA QUE HA ROBAT EL COR DE MILERS DE LECTORS DE TOT EL MÓN
A Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l?univers dos nois van conèixer l?amor; ara han de descobrir com tenir-ne cura i construir una relació en un món que no els posarà les coses fàcils. L?Ari ha passat els seus anys d?institut intentant amagar el seu veritable jo, mantenint-se sempre al marge, callat i invisible. I estava convençut que l?últim curs seria igual, però alguna cosa va canviar quan es va enamorar d?en Dante: de sobte, se sorprèn a si mateix buscant noves amistats, enfrontant-se als abusadors i fent sentir la seva veu. I al costat hi té sempre en Dante, llest i somiador, que té l?habilitat de treure'l de polleguera i, alhora, fer-lo sospirar d?amor. Els nois estan decidits a obrir-se camí en un món que no els entén, però quan l'Ari pateix una pèrdua sobtada i devastadora sap que haurà de lluitar com mai per aconseguir la vida plena i feliç que sempre ha somiat.

«El teatre es basa en el record. El seu motor, i l?únic que en quedarà, és el record que arribarem a deixar al cor de l?espectador, i com maldarà per mantenir-s?hi». A l'hora d'enfrontar-se a una obra d'art, pot ser la bellesa un fi en ell mateix? Quina és la feina real d'un director de teatre que es proposa aixecar una funció que perduri en el record de l'espectador? Com treballa aquest director que sap que el dia que la seva feina fructifiqui, no serà en escena per recollir els aplaudiments? Totes aquestes preguntes i moltes més són les que intenta respondre Oriol Broggi en aquest assaig essencial sobre la creació artística. Amb El record de la bellesa, una de les personalitats més determinants del teatre català del segle XXI ens parla del seu procés creatiu, ens convida a conèixer la seva personalitat i ens aporta noves visions sobre Sòfocles, Shakespeare, Txékhov, Lorca, Espriu, la tradició i el teatre contemporani.

Bluets és una obra narrativa, filosòfica i sovint explícita sobre el patiment personal i les limitacions de l’amor, tot passat pel filtre del color blau. A través de dos-cents quaranta textos breus i aparentment inconnexos, i amb referències constants a personatges importants com Joni Mitchell, Billie Holiday, Leonard Cohen i Andy Warhol, Maggie Nelson ens presenta un llibre que balla entre l’assaig líric i la prosa poètica i que, molt més enllà d’una exploració personal del color blau, és una exploració de la depressió, del dolor per una història que s’acaba, de l’alcohol i del desig, de la solitud, dels amors perduts i el mal terrible que provoquen el desamor i la pèrdua. Bluets és un conjunt visceral i acuradament lúcid, una proesa finíssima i gràcil d’innovació literària.

Comptes pendents: notes d’una relectora empedreïda és la celebració per part de Vivian Gornick, una de les pensadores, crítiques i escriptores més importants del panorama nordamericà contemporani, de la passió que ha dominat la seva vida des de petita: la passió lectora. L’escriptora i crítica literària, encara una lectora vigorosa, intel·ligent i vital, parla del retorn una i altra vegada als llibres que la van forjar, que la van fer qui és ara, i reflexiona sobre l’impacte de les lectures en diferents moments crucials de la seva vida. Els nou assajos que componen el llibre barregen crítica literària, memòria i biografia, i giren al voltant de la importància de llegir —i rellegir— conforme anem envellint i la vida va avançant. Escrita amb el nervi i la profunditat d’ànima marca de la casa, Comptes pendents és un reconeixement magistral del poder que té la literatura d’il·luminar les nostres vides.

«Aquest llibre no és un manual d?instruccions. És impos¬sible explicar com s?escriu un llibre reeixit, és a dir, llegible. Però això és el que fa que escriure sigui una profes¬sió activa i emocionant: la possibilitat sempre present de fracassar..
Molts escriptors novells pensen que els autors conso¬lidats han de tenir una fórmula d?èxit. Per damunt de tot, aquest llibre desfà aquesta idea. No hi ha cap secret per triomfar escrivint fora de la individualitat, o di¬guem-ne personalitat. I, com que cada persona és dife¬rent, només l?individu pot expressar el que el distingeix dels qui l?envolten. Això és el que jo anomeno l?obertu¬ra de l?esperit. Però no és una cosa mística. És simple¬ment una mena de llibertat; una llibertat organitzada. Ficció de suspens no aconseguirà fer treballar més in¬tensament a ningú. El que sí que aconseguirà, espero, és que els qui volen escriure descobreixin el que ja te¬nen a dins.

La Maria João escriu una llarguíssima carta al seu amor d'infantesa, en Júlio; a poc a poc anem descobrint els inicis de la seva amistat a la placeta, l’especial vincle que els uneix i com n’arriba a ser d’important, en Júlio, a la vida de la Maria João (o Mary John, com l’anomena ell). Però el sentiment és correspost o només són imaginacions d'ella? És l’arribada de la Liliana el motiu del distanciament o la seva relació ja estava sentenciada?

Finals d’estiu. Després de separar-se, el Marcel s’instal·la a Altafulla, un poble de la costa que en ple hivern mediterrani està pràcticament desert, cosa que ja li va bé perquè busca solitud. A poc a poc, però, va entrant en la petita comunitat de baix-a-mar, un grup pintoresc i variat al centre del qual hi ha el Fran i la Marie, i els seus fills, l’Adriana i el Víctor, una família que aviat el Marcel sentirà com a pròpia malgrat l’atracció que sent per la Marie. L’arribada un any més tard de l’Edu, un músic de jazz aparentment sense passat, destruirà aquesta petita bombolla que el Marcel ha construït i alterarà la vida de tots els personatges de manera definitiva. A mig camí entre el relat d’intriga psicològica i la tragicomèdia, lluminosa i trista, plena de vida, de converses, d’amor i de menjar, El mar de cap per avall és una novel·la vital i poderosa que es va enfosquint i revolucionant a cada pàgina, com certes tardes de tempesta inesperada.

Ludvik Slaby ?«el que es lamenta, el que sospira, el que esbufega», «el que no aguanta la pressió»? és cap de premsa d?una prestigiosa editorial literària de la ciutat de Praga, però la seva vida laboral, lluny de satisfer-lo, el té angoixat i l?omple de rancúnia. La mecànica inflexible que regeix l?editorial i les particulars i complexes relacions amb els altres protagonistes de la història ?K, el vell editor que tiranitza sense escrúpols els seus subordinats mentre espera ser reconegut per una societat literària que el menysprea, i el Primer Hàmster, el seu assistent submís? aniran destruint la moral de Slavy fins a portar-lo a una revisió dolorosa del seu amor incondicional pels llibres i la cultura, i a una lluita aferrissada per aconseguir la salvació. Sempre lúcida i a estones esperpèntica, plena d?humor i escrita amb un ritme agilíssim, L?amo és una novel·la intel·ligent i amarga, un monument literari a la petitesa, la mediocritat moral d?un amo i la misèria vital de qui s'hi sotmet per guanyar-se les garrofes, i una dissecció implacable de la precarietat laboral en general i en el sector cultural en particular.